 |
"Anys més tard la seva filla Laura era morta..."
"Sempre més, com un rostre estimat des de les arrels de la vida, crida al meu cor una paret anònima, mentre dugui cabells d'heura".
Pot haver llunyania, tristor i enyorança, però des de les profunditats de les arrels de la nostra vida, en qualsevol indret o circumstància, sobtadament, ens pot arribar el consol d'un recod de la nostra particular, i estimada, "paret d'heura".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada