LA PLANA DE VIC.

                                      
                                                           Al'esbart de sos poetes

Ermita de sant Jordi

Niuada de calandries, poetes de ma terra,
jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar,
avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra,
ai!, qui us sentis a l'hora de l'alba refilar!


Estrofa no. 12.

   ¿Sant Jordi, guarda encara ses lloses gegantines,
sepulcre de reis o de llurs déus altar?
¿Ripoll,com altre fènix, renaix de ses ruïnes,
o arbre de la pàtria s'acaba d'esbrancar.?

Dolmen de sant Jordi

   A mossèn Cinto tots el coneixem, tots em llegit les seves lletres, tots em recitat algun dels seus poemes, i fins i tot em cantat cançons, emprant
paraules seves i al fer-ho, em expressat sentiments seus, que els em fet nostres.
   Mitjançant, els seus records, en les seves obres , ens descriu i ens ensenya a conèixer, el paisatge, les tradicions, la natura, i la història de la seva i nostre nació.
   I com bon mestre, a més d'explicar, ens pregunta, i ens obliga a pensar, a meditar, sobre els nostres propis sentiments, els quals, son en definitiva els que, per ser molt sentits, son els més difícils d'expressar.
   L'ermita de sant Jordi, lloc on va dir la seva primera misa, no és tan sols un punt geogràfic, si no també un referent sentimental i de ben volgut record,  ens pregunta, si encara guarda  "ses lloses gegantines" com testimoni perenne del recordatori d'antics reis celtes o dels seus déus venerats.
   També ens pregunta si Ripoll, reneix de "ses runes", seguin l'exemple de  l'altre fènix mitolòlogic, sembla advertir-nos del perill, que l'arbre de la pàtria acabi esbrancant-se, perden la sabia que el manté viu, per poder les seves arrels, contiinuar endinsant-se a la seva terra, i les seves fulles seguir direcció al cel.
   Més no patiu! Gràcies a Vos, em conegut personatges reals i mites, històries i llegendes de pobles i de la seva gent, sabem del nostre passat, consiens del nostre pressent, esperem que, en el  futur, l'arbre de la història del nostre país, el qual Vos ens heu ensenyat  a estimar, no s'esbranqui.
   Aquest és el desig de tots nosaltres.