Tinc aquí, damunt la meva aixída
una parra de la terra aspra.
L'amic que me l'ha plantada,
es pensava
que no s'enfilaria cap al cel,
sense imaginar-se
que alhora, em donava els seus fruits.
No em puc separar els ulls de tanta bellesa.
Terra porpa.
Em pregunto d'on li ve aquesta dolçor?
Però amarant-se alhora de vida i sol,
els ocells li fan ferides,
picant amb força
Color de most, em dic,
terra porpa, terra aspra.
Autora; NÚRIA SAS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada