DESPEDIDA

Jardí del campus de Barcelona.

   Sempre m'ha agradat de veure l'anar i venir dels estudiants i professors, per els carrers i places del campus  universitari, on vaig estudiar, durant anys.

     Però el dia que em vaig anar de la ciutat universitària, tenia el cor massa oprimit per deleitar-me, amb els seus jardins i arbredes, i en els dibuixos que marcaven damunt el terra, els seus camins.

     Així i tot, jove com era, i una mica tafanera, parava atenció en l'arribada dels nous alumnes, i dels que si quedaven, i també dels que com jo mateixa, s'anaven.

     Alguns dels que, fins aleshores, van ser els meus companys d'estudis, varen acompanyar-me fins al cotxe que m'esperava, la despedida fou breu, ja havíem tingut temps per les confidències.

     Un simple adeu, i una trista mirada on queda reflectida una gran incertesa davant del nostre 

desconegut futur.