 |
| Taules, i tinter, grecs, d'escriptura. |
La Ma. Àngels Anglada, per boca de la Glauca, ens comenta la dificultat de l'escriptura;
"No, aquest darrer vers- ho heu observat- té massa lletres d'igual so, me'n adona de seguida l'hauré de modificar. Agafaré les tauletes cobertes d'olorosa cera de les nostres abelles i faré treballar el punxó fins que em quedi tan armoniós com les muses es mereixen. Ja sé, però allò que vull escriure-hi, i amb quin ritme. Només em caldrà esforçar-me per donar a la canço una forma perfecta, la més escaient, com sempre m'hi aplicat, d'ença que era gairebé un infant."
 |
| Punxons i tinter, grecs, d'escriptura. |
Ens ve a dir que tot treball ben fet, necesita el seu temps, l'improvisació no acostuma a donar bons resultats, se requereix voluntat d'estudi, i exigeix constància i esforç.
Primer s'ha de tenir l'idea del que es vol fer, i on se vol arribar, després buscar els medis adients per aplicar-los, sense estalviar esforç i ser constant, i perseverar.
I si no s'aconsegueix el que es desitja, amb humilitat, saber reconèixer, en que s'ha fallat, i procurar posar-li-hi esment, acceptant les nostres pròpies limitacions personals.
I no defallir davant el primer fracàs, i tenir el convenciment que amb les equivocacions i contratemps, que inevitablement es presentaran, ens proporcionen una bona experiència, que ens ajudarà, a millorar en el futur.
Una sabia dita popular diu; Millor, que quant vingui l'inspiració, et trobi treballant.
Núria Vergés.
Molt bona la teva reflexió sobre la feina ben feta i el treball, crec com tu que l’excel•lència d’una feina té un tret d’identitat que és l’esforç. La dita que conclou el tex, sàviament expressa aquest pensament.
ResponEliminaRaimunda