En certa ocació, em va extranyar el silenci, del meu pare,durant una animada discució entre les meus dos germans grans, entre ells i jo, hi havia una considerable diferència d'edat.
Quan jo, li preguntà, perquè, no havia intervingut, em va fer observar, que si, havia intervingut, escoltant-los, encara que només fos des de el seu silenci.
I va sentenciar; és molt important saber escoltar, coneixaràs al qui parla, i de què parla, i quan tu hagis d'enraonar, sabràs amb qui converses, i el què pots dir i el què és millor callar, i n'olvidis; t'equivocaras més, per parlar, què per callar.
Des d'aleshores, en la meva oida, perdura, la força del seu silenci
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada