La Maria dels Àngels Anglada, comenta les cabòries del senyor Lluís Campdelacreu, i aleshores,el fil dels meus records, em trasl.lada a una tarda, en què, vaig acompanyar a la meva besàvia, a visitar a una vella amiga seva,
per el camí, em va advertir, "no t'extranyis de rés, i rés preguntis, limite't a contesar - amb educació i respecte en cas de que et preguntin- sinó, tu, quieta i callada.
Només, entrar en aquella casa-palauet, i observar a la dama en qüestió, i tot el seu entorn, vaig entendre el perquè de l'advertència.
Dita senyora, encara vivia en l'época de la seva aristocràtica infantessa, dins d'aquell refinat museu - això és el que a mi em semblà - s'havia deturat el pas del temps, per mi, va representar, l'experimentació d'un viatge inesperat, al passat segle XIX.
Sortosament,per mi i per tota la família, la meva besàvia, que per la seva edad era molt moderna, respectava, però no compartia en absolut, la cabòria de la seva amiga, encara recordo el seu comentari; "No tothom assimila, ni se sap adaptar als canvis, ni acepten, ni és resignen, a les desgracies que ens depara la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada