 |
Per cantar has nascut, dona, i per estimar, no s'acoblaren per engendrar una venjadora els teus pares. Aquarel-la i tinta xina de Núria Vergés. |
La Glauca, ens ho explica; Ho havia promès a Càrmides: m'havia d'acontentar, ara si, amb el missatge que el sacerdot em fes arribar. Me'l va dir de paraula i me'l va donar, després, escrit, en una fina plaqueta que tenia forma de roure. En un bell dístic i sempre més l'he conservat.
El sol resplendia damunt les branques més altes del roure, mentre ocells no paraven de cantar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada