RECORRENT FLORÈNCIA, RECORDANT A LEONARDO DA VINCI.

    La Glauca, recorrent els carrers d'Alexandria, s'imagina l'infantessa i adolescència de Càrmides. 

    I jo, recorrent els carrers de Florència, recordava a Leonardo da Vinci.

Leonardo da Vinci.  Autorretrat.

   En cert sentit, però jo retrobava al meu admirat personatge, en aquell barri àntic, la meitat del qual fora derruit per engrandir la gran Plaça de la Senyoria, on em trobava, sota l'ombra de l'esbelta torre del Palau de la Senyoria de la ciutat de Florència.

   

Duomo de Florència. Plaça de la Senyoria.

Vull dir que me l'imaginava en el marc dels seus jocs d'infant, en la propera i bonica ciutat de Vinci on va neixer.

  De la seva creixença d'adolescent; aquí, em deia; per un d'aquets carrers florentins, devia caminar acompanyat per els companys del taller, o un xic més allà, prop d'una font, observava el correr de l'aigua, aixi anys a venir, en els seus manuscrits expossarà les seves multiples observacions. ” L'aigua és la conductora de la naturaleza”.
  Tambè estudiava les cares i compostures de les dones, i dels homes, i dels nens i dels ancians, deixan una extensa recopilació d'esbossos, que després plasmarà en els seus quadres, i també en importants tractats d'anatomia

   I en passar per davant d'una casa-taller, m'imaginava que era la de l'artista Andrea del Verrochio, que fora el seu mestre, però que es va veure superat per el seu predilecte i admirat deixeble, sense estalviar-li-hi, ni treballs, ni esforços, ni hores d'estudi, que li hi marcarien el dificil i innibastable camí de la perfecció.

 Innumerables treballs seus s'han perdut, altres obres o proyectes quedaren inacabades, algunes les han marcades, el pas inexorable del temps, però, les que han arribat a nosaltres, son testimoni del gran geni, del seu autor.

  I sota el mateix cel, que cobricelava l'admirada Florència, recuperava per a mi la infantesa d'un home adult i universal, al que havia vingut a cercar, en la meva memòria.